Del glaucoma es diu que és una «malaltia silenciosa» perquè no presenta símptomes molests o dolorosos que ajudin a detectar-la.
El glaucoma és una malaltia ocular que es produeix quan la pressió del líquid que hi ha dins de l’ull augmenta. Aquest augment de la pressió pot danyar el nervi òptic, que connecta l’ull amb el cervell, provocant pèrdua de visió i fins i tot ceguesa.
El glaucoma afecta persones de totes les edats (bebès, adults i majors). Les persones amb més risc de patir glaucoma són aquelles que tenen més 60 anys.
També poden patir aquesta patologia els familiars de persones que han patit aquesta malaltia anteriorment i els pacients diabètics.
Quins són els principals símptomes?
• Estrenyiment de la visió perifèrica.
• Lleugers maldecaps.
• Trastorns visuals, com veure halos al voltant de la llum elèctrica o tenir dificultat per adaptar-se a la foscor.
• Visió en túnel, que dificulta veure objectes a banda i banda quan es mira al capdavant.
Quin tractament hem de seguir?
El tractament més comú sol ser a força de gotes oculars o medicines, que serveixen per regular la pressió del líquid dins de l’ull.
El glaucoma pot tractar-se amb làser o, en últim terme, amb cirurgia. El làser s’utilitza perquè el líquid surti de l’ull i no implica l’absència de medicació en el tractament. La cirurgia és útil perquè el líquid surti de l’ull i es redueixi la pressió. Es reserva per als casos en els quals el glaucoma no es pot controlar.
Us deixem un consell important que heu de seguir:
«Realitzar revisions oculars de forma periòdica a partir dels 40, sobretot si existeixen antecedents familiars de glaucoma o tenim la pressió intraocular elevada».