Un dels controls habituals que has de realitzar-te quan estàs embarassada està relacionat amb el sucre. Es tracta d’un examen rutinari que pot realizar-se durant el primer trimestre, durant les setmanes 24 a la 28 o, de vegades, en tots dos moments.
Per què es realitza la prova del sucre durant l’embaràs?
És important conèixer si en l’organisme de la mare gestant ha aparegut la diabetis gestacional. Independentment de que la mare pateixi diabetis o pateixi alguna altra circumstància que la faci estar predisposada a patir diabetis en aquesta nova etapa de la seva vida.
Per determinar la diabetis gestacional s’acostuma a utilitzar el test d’O’Sullivan. Aquest test es caracteritza per subministrar-se una beguda molt doça (50 g de glucosa dissolta en aigua), per veure com respon l’organisme de la mare. Just abans de la ingesta es pren una mostra de sang per a mesurar la concentració de glucosa, i una hora després es fa el mateix. La mesura de glucosa després de l’hora d’espera ha de ser menor de 140 mg/dl.
Si tots dos mesuraments són normals, no té diabetis. Si alguna de les dues mesures surt alterada, no podem descartar aquesta possibilitat i passem a fer una altra prova similar, però bastant més llarga: la prova de sobrecàrrega oral amb glucosa. A continuació, es determina el nivell de glucosa en sang mitjançant un anàlisi convencional. En el cas que no s’utilitzi aquest test, es realiza la prova de la corba de la glucosa.
La raó per la qual aquesta prova és tan important és pel fet que pot provocar complicacions maternes i riscos per al fetus. Per exemple, quan el bebè neix, és possible que presenti algunes complicacions derivades de la diabetis gestacional. El més freqüent és que tingui hipoglucèmia. També, fins a un 40% dels nadons que han tingut mares diabètiques poden sofrir hipocalcèmia. Amb tot, poden ser més grans i tenir un pes major al qual correspon a la seva edat gestacional i acostumen a tenir bastant teixit adipós a causa de l’excés de glucosa durant l’embaràs.
Quines són les seves conseqüències?
Es pot traduir en un augment del gruix del miocardi o en una insuficiència cardíaca. Quan un nadó presenta aquestes complicacions en néixer se li realitzaran una sèrie de proves per a determinar el nivell de glucèmia i altres indicadors per comprovar el seu estat de salut. En alguns casos, com la hipocalcèmia, pot resoldre’s sense tractament, però en uns altres és possible que es requereixi un tractament endovenós específic per a corregir els valors que han llançat cadascuna de les proves.
La diabetis gestacional sol desaparèixer unes setmanes després d’haver-se produït el part (fins a 12 setmanes). No obstant això, pot ser molt perillosa tant per a la mare com per al bebè. Per aquesta raó, acudir a les revisions previstes i seguir les indicacions del metge és fonamental per a evitar tots els riscos exposats
