Categoría: Farmàcia Morán

Les millors plantes medicinals per tractar trastorns urinaris lleus

La majoria de persones pateixen algun tipus de lesió o problema urinari al llarg de la seva vida. Els problemes i les lesions de les vies urinàries poden variar de lleus a més greus, i de vegades, els problemes lleus i greus poden començar amb els mateixos símptomes. Molts dels problemes i les lesions són menors, no passen de picor o molèsties en orinar, i el tractament a la llar és l’únic que es necessita per alleujar els símptomes. 

Si seguim una correcta higiene i uns hàbits dietètics saludables, podrem tractar els símptomes lleus sense necessitat d’antibiòtic. A continuació et mostrem les plantes medicinals que et poden ajudar:

Nabius vermells

Probablement aquesta és la planta medicinal d’ús més estès per al tractament i prevenció de la infecció del tracte urinari. 

Les propietats del nabiu vermell s’atribueixen a les proantocianidines (PAC), un grup de compostos polifenols presents en la majoria de plantes, sobretot en alguns fruits. Les de tipus A són les relacionades amb l’activitat antiadhesiva i disminueixen l’adherència de bacteri Escherichia coli (E. coli) a les parets de les vies urinàries. 

La seva seguretat d’ús durant la gestació, la seva bona tolerància i l’absència d’interaccions significatives amb fàrmacs contribueixen al fet que el seu ús estigui cada vegada més estès.

L’Ortiga

Tot i ser coneguda per la urticària que provoca, l’ortiga posseeix també propietats interessants, sobretot per al benefici urinari. La Urtica Dioica, pel seu nom científic, estimula les funcions d’eliminació. Es pot utilitzar en forma d’infusió o de càpsula.

Boixerola

També la boixerola compta amb propietats similars (Arctostaphylos uva-ursi). D’ella es prenen les seves fulles ovals i també s’anomena «raïm d’ós» (brolla a la fi de l’estiu).

Bedoll

El bedoll és conegut per les seves propietats diurètiques i depuratives. S’utilitza molt en fitoteràpia, ja que les seves fulles afavoreixen l’eliminació de líquids i toxines de l’organisme,

BRUC

El Bruc és un petit arbust frondós amb tija ramificada que creix sobre els penya-segats marins, a les landes i en els boscos clars de sòls pobres. Existeixen complements alimentaris per al benestar urinari formulat a base d’aquesta planta.

Consulta’ns!

Com cuidar el cabell a l’estiu

El cabell demana ajuda a crits durant l’estiu. El sol, el clor, la sal del mar i el vent poden resultar molt perjudicials per la teva cabellera. Ens passem més estona a l’aire lliure i anant d’aquí cap allà canviant de xampú i prescindint de la nostra rutina habitual, que és normal que patim les conseqüències d’aquest desgavell. Precisament, és l’època de l’any de major lluïment, però també la de major càstig per als cabells. Si no vols que quan acabi l’estiu el teu cabell estigui sec, sense brillantor i amb les puntes obertes, et toca parar-hi molta atenció. 

Tria xampús, condicionadors i sèrums segons la teva necessitat

En primer lloc, cal utilitzar productes que respectin el cuir cabellut i no abusar de la neteja. De fet, es recomana reduir les dutxes i l’ús de xampús, especialment amb sulfats, però la clau rau en escoltar les necessitats del nostre cabell ja que dependrà del greix que el cuir cabellut produeixi, de la seva textura, de si està tenyit o no, etc. Els olis i sèrums reparadors són els grans aliats de l’estiu.

Redueix les dutxes i ensabonades

Un altre factor a tenir en compte és condicional: si se sua molt a l’estiu, és inevitable rentar-lo amb més freqüència; per compensar es pot utilitzar un xampú que netegi però que sigui suau amb el cuir cabellut, és a dir, que el mantingui net i lliure de bacteris però respectant els olis naturals que mantenen els cabells. També es recomana aplicar el sabó només a les arrels, enlloc d’aplicar-lo a tot el cabell i puntes.

Amb cabells tenyits, posa’t el barret

El cabell tenyit també requereix una consideració especial ja que el clor, l’aigua del mar i els raigs UV poden oxidar el color més ràpidament. Per evitar-ho, hi ha infinitat de condicionadors amb protecció solar però val la pena pensar en agafar un barret o una gorra, que farà barrera física i ens protegirà completament.

En definitiva, cal prestar atenció a les necessitats del nostre cabell, fer servir els productes adequats i seguir el clàssic: “prevenir abans que curar”.

COM DESFER-NOS DE L’ESTRÈS I L’INSOMNI

Tens problemes per dormir? Sovint sentim cansament i fatiga però a l’hora d’anar a dormir, les preocupacions comencen a envair la nostra ment, ens posem nerviosos perquè no podem dormir i apareix l’insomni. El problema és que entrem en un bucle de no descansar, anar a treballar, no dormir i comencem a patir migranyes, dolors físics, contractures musculars, males digestions, etc. I com que ha esdevingut un mal comú, ens pensem que és normal conviure amb això i no fem res per solucionar-ho. 

El fet és que no ens hem d’acostumar a viure amb aquesta sensació de nervis i no descansar tota la vida, hem d’aprendre a parar i buscar-hi una solució per tal d’evitar altres malalties que puguin derivar d’aquest mal viure. Tothom té la capacitat de fer uns petits canvis per sentir-se millor en aquest sentit. 

L’estrès té com a objectiu preparar el cos per a respondre davant de situacions d’emergència i fa que inconscientment, ens mantinguem en alerta. El problema és que es manté durant temporades llargues i té conseqüències com: 

  • Envelliment cel·lular.
  • Problemes cardiovasculars.
  • Debilitació del sistema immunològic.
  • Efectes sobre la memòria.
  • Influencia l’aparell gastroinstestinal produint diarrea, restrenyiment, dispèpsia o alteracions en la flora intestinal. 
  • Afavoreix el cansament i altera el patró del son.

Què podem fer per alliberar-nos de l’estrès?

  • Aprendre a desfogar-se i expressar les emocions.
  • Exercicis de relaxació com el mindfullness, la meditació i el ioga.
  • Aprendre a relativitzar els problemes que tenim, que molts cops no són tan greus i fins i tot no són reals
  • Fer exercici físic, ja que produeix endorfines.
  • Reservar a l’agenda temps per a nosaltres mateixos. 
  • Activitats creatives que ens mantinguin atenció plena en el que fem, com per exemple pintar, fer ceràmica, cuinar, tocar instruments, cantar, etc.
  • Eliminar substàncies tòxiques o estimulants com la cafeïna, el tabac i l’alcohol.
  • Adquirir un nou ritual de son desconnectant les pantalles una hora abans d’anar a dormir, apagar llums, llegir, fer una dutxa abans d’anar a dormir, escoltar música relaxant…

Complements naturals

Hi ha molts suplements i complements a base de plantes que ens poden ajudar a relaxar-nos i baixar el ritme abans d’anar a dormir. Per exemple la valeriana, que afavoreix el son de manera natural; la camamilla, antiinflamatòria i relaxant suau; la melissa, que ens dona calma i tranquil·litat o l’espígol, per rebaixar estats nerviosos. I si no t’agraden les infusions, no et preocupis, les pots prendre còmodament en càpsules. 

Informa-te’n a la nostra farmàcia!

La teva pell necessita fotoprotecció oral

Ho sabies? Protegir la nostra pell de manera tòpica, a través de cremes o esprais solars, és un imprescindible i el primer pas de la nostra rutina. Però no ens hem de quedar aquí, la fotoprotecció oral és el complement que necessita la nostra pell per acabar de protegir-se i lluitar contra les conseqüències dels raigs solars.

Per què hem de complementar la protecció tòpica?

La majoria de problemes que trobem a l’hora d’aplicar la crema solar són diversos: des d’aplicar-nos una quantitat insuficient, no repetir l’aplicació després de dos hores i oblidar-nos algunes parts del nostre cos com les orelles, les mans o les parpelles. Però malgrat això, en el cas que ho apliquis de manera correcta, el fotoprotector tòpic no aconsegueix bloquejar més enllà del 60% dels radicals lliures que provoca la radiació solar.

Sent conscient d’aquest fet, la fotoprotecció oral es torna un imprescindible en la nostra rutina de bellesa. Les càpsules de protecció oral tenen una eficàcia científica i comencen a fer efecte des de la presa del primer comprimit. Com a norma general, es recomana començar a prendre-les dues setmanes abans de començar l’exposició al sol.

Com funciona la protecció oral?

La presa de les càpsules permetrà que el nostre organisme lluiti contra la radiació ultraviolada, que és la responsable del fotoenvelliment, de l’aparició de taques, de l’enrogiment de la pell i del dany de l’ADN de les cèl·lules.

A més, com hem comentat prèviament, ens ajudarà de reforç per aconseguir una protecció solar integral, ja que al prendre-la de manera oral arriba a totes les parts del nostre cos.

Tothom la pot prendre?

Sí, la fotoprotecció oral la recomanem a totes les persones que vagin a exposar-se al sol. En el cas que la teva pell hagi manifestat sensibilitat al sol, facilitat per l’aparició de taques o si estàs prenent un o més fàrmacs fotosensibilitzants, és més que recomanable que comencis amb les càpsules de fotoprotecció com més aviat millor.

La teva pell ho agrairà!

Portar mascareta no és suficient: s’ha d’utilitzar correctament

El contagi de la malaltia COVID-19 s’origina majoritàriament a través de persones amb símptomes, però no hem d’oblidar que podem ser positius en COVID-19 i tenir pocs símptomes o simplement no tenir-ne. És en aquest moment quan l’ús de mascaretes higièniques de manera general podria contribuir a la disminució de la transmissió.

Consells generals

Tota la població ha de tenir en compte que, si pateix qualsevol símptoma associat a la malaltia del COVID-19, s’ha de quedar a casa i aïlllar-se de la resta de la família. Les distàncies mínimes de seguretat s’han de respectar en tot moment, així com també hem de rentar-nos les mans amb aigua i sabó (o amb solució hidroalcohòlica en el seu defecte) durant almenys 20 segons i arribant a totes les parts de les mans (incloent també les ungles).

Has d’evitar tocar-te la boca, el nas o els ulls. Tampoc has de tocar la mascareta mentre la portis posada, i només s’ha de manipular a través de les gomes elàstiques. La mascareta, si està posada correctament, ens ha de tapar el nas i la boca: no ens la podem posar de barret ni a la barbeta. Per últim, recorda cubrir la boca i el nas quan estornudis o hagis de tossir.

Recomanacions al manipular la mascareta

  • Rentat les mans abans de manipular-la, ja sigui per posar-te-la o per treure-la.
  • Es recomana no utilitzar la mascareta higiènica durant més de quatre hores.
  • No et toquis la mascareta ni la cara, independentment de si portes guants o no.
  • Segueix sempre les instruccions d’ús per rentar-les. Si no són reutilitzables, no les reutilitzis. Poden ser una font de contagi i no protegir-nos.
  • No te la treguis per parlar o quan entris a algun establiment.
  • Cada mascareta és personal. No la pots compartir amb ningú.

Què és el mol·lusc contagiós?

El mol·lusc contagiós és una erupció en la pell comuna en els nens però la veritat és que molts pares mai han sentit parlar d’ella. El més important que has de saber és que en la majoria dels nens, l’erupció en la pell no és problemàtica i acostuma a desaparèixer per si sola amb el temps.

Coneixent el mol·lusc contagiós

És una infecció viral que provoca erupcions cutànies lleus. L’erupció està formada per un o més petits creixements que semblen embalums similars a una berruga (reben el nom de mol·luscos). Aquests creixements solen ser rosats, blancs o de color pell. En general, són llisos i brillants o d’aspecte perlat.

La infecció és més comuna en nens d’entre 1 i 12 anys, però també afecta les següents persones:

  • Esportistes amb contacte pell amb pell, com a lluitadors, o esportistes que comparteixen els equips, com els gimnastes.
  • Persones amb el sistema immunitari afeblit per afeccions com el VIH, el tractament contra el càncer o l’ús prolongat d’esteroides.
  • Tal com l’indica el nom, aquesta infecció de la pell és contagiosa i es pot contagiar de persona a persona. No se sap durant quant temps són contagiosos l’erupció i el virus.

La infecció ocorre quan el virus ingressa a través d’una petita lesió en la superfície de la pell. Moltes persones que entren en contacte amb el virus són immunes a ell i no desenvolupen cap creixement en la pell. En els qui no són resistents al virus, pateixen els creixements que acostumen a aparèixer entre 2 i 7 setmanes després de la infecció.

Els nens poden contagiar-se el mol·lusc contagiós de diferents maneres. Es contagia fàcilment i, amb major freqüència a través del contacte directe pell amb pell, però els nens poden contagiar-se tocant objectes que tenen el virus, com a joguines, peces de vestir, tovalloles o roba de llit. Una vegada que una persona té mol·lusc contagiós, pot passar-ho a altres parts del cos si es grata o frega els embalums i després es toca una altra part del cos.

Signes i símptomes

Com es tracta d’una infecció en la pell, l’únic signe o símptoma del mol·lusc contagiós són els petits mol·luscos de color pell, rosat o blanc que es formen en la pell. Aquests embalums tenen un centre blanc cerós que conté el virus, i poden ser brillants o d’aspecte perlat.

En els adolescents i adults que mantenen relacions sexuals, els embalums solen estar situats en la zona genital o la part interna de les cuixes. En casos excepcionals, els embalums poden aparèixer al voltant dels ulls o la boca. La majoria de les persones desenvolupen entre 1 i 20 mol·luscos. Aquests solen ser indolors, però poden causar frisança, enrogir-se, inflamar-se, causar dolor i infectar-se, especialment si es graten.

Quin és el seu tractament

En molts casos, es deixa que el mol·lusc contagiós desaparegui per si sol sense cap tractament. Cada mol·lusc sol desaparèixer en uns 2 a 3 mesos. No obstant això, en general apareixen nous creixements mentre els anteriors desapareixen. Per tant, sol portar entre 6 i 18 mesos (i fins i tot fins a 4 anys) que el mol·lusc contagiós desaparegui per complet. A vegades, els metges usen tractaments per a evitar els creixements o ajudar al fet que desapareguin més ràpidament. Entre aquests tractaments, es troben els següents:

  • Treure el centre contagiós estrenyent els embalums amb pinces.
  • Treure els creixements congelant-los (crioteràpia) o raspant-los amb un instrument filós (curetatge).
  • Aplicar una crema o un agent químic, com a àcid salicílic, tretinoïna, cantaridina o un altre medicament per a berrugues.

Si bé, en alguns casos, aquests tractaments poden ajudar al fet que la malaltia desaparegui més de pressa, molts metges no els usen en els nens perquè poden ser dolorosos i provocar cremades, butllofes, decoloració o cicatrius a la pell. A vegades, l’ús d’un tractament depèn de la ubicació i la quantitat de lesions. Algunes persones demanen tractament si l’erupció els causa vergonya o altres problemes, com picor o molèsties.

Et recordem que abans d’automedicar-te has de consultar al teu metge de confiança.

Coneixent el colesterol

El colesterol es produeix de manera natural en el fetge i és una substància cerosa i grassa, que existeix en totes les parts del nostre cos. Després és transportat per les proteïnes de tot el cos a través del torrent sanguini. És un bloc de construcció essencial per a les membranes cel·lulars i també és necessari per a produir hormones, vitamina D i substàncies que ens ajuden a digerir els aliments grassos.

No obstant això, l’estil de vida i la genètica poden fer que el nostre cos produeixi massa colesterol. Quan el colesterol s’acumula en les artèries, pot bloquejar el flux sanguini, la qual cosa pot causar una malaltia coronària, un atac cardíac o un vessament cerebral.

Una dieta saludable és una manera d’ajudar a mantenir els nivells de colesterol sota control.

Encara que evitar els aliments amb alt contingut de colesterol pot ser beneficiós per a alguns, l’American Heart Association, l’Institut Nacional del Cor, els Pulmons i la Sang i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) coincideixen que l’enfocament dietètic més eficaç per a reduir el colesterol és ingerir aliments que contenen greixos insaturats en comptes d’aquells que contenen greixos saturats.

Classificació del colesterol

El colesterol es classifica en dos grups, segons la mena de proteïna que el transporta a través del torrent sanguini:

  • El colesterol transportat per les lipoproteïnes de baixa densitat, o colesterol *LDL, que és propens a acumular-se, i que, sovint, ho coneixem com a ‘colesterol dolent’.
  • El colesterol transportat per les lipoproteïnes d’alta densitat, o colesterol *HDL, que funciona com un camió d’escombraries, recol·lectant colesterol negatiu de les artèries i portant-ho de tornada al fetge per a la seva eliminació. Per aquesta raó, es coneix com a ‘colesterol bo’.

La principal clau en el control del colesterol és seguir una dieta que promogui baixos nivells de colesterol dolent i alts nivells de colesterol bo.

Un excés de colesterol en la sang comporta riscos per a la salut, com les malalties cardíaques o els accidents cerebrovasculars. A més, sol anar acompanyat d’altres problemes, com l’augment de triglicèrids, glucosa, obesitat i hipertensió.

La bona notícia, com ja hem comentat, és que el teu estil de vida influeix directament en aquest problema. Basa la teva vida en hàbits saludables i mantindràs el teu colesterol a ratlla:

  • Realitza exercici físic de manera regular.
  • La dieta ha de ser equilibrada i rica en fruites i verdures.
  • Evita els aliments amb alt contingut en grasses saturades com la carn vermella, els embotits, els formatges curats o la pastisseria ultra processada.
  • Consumeix aliments rics en àcids grassos insaturats com l’Omega-3.
  • Deixa de fumar i modera el consum d’alcohol fins aconseguir reduir-lo per complet.

Per què és tant important la prova del sucre durant l’embaràs

Un dels controls habituals que has de realitzar-te quan estàs embarassada està relacionat amb el sucre. Es tracta d’un examen rutinari que pot realizar-se durant el primer trimestre, durant les setmanes 24 a la 28 o, de vegades, en tots dos moments.

Per què es realitza la prova del sucre durant l’embaràs?

És important conèixer si en l’organisme de la mare gestant ha aparegut la diabetis gestacional. Independentment de que la mare pateixi diabetis o pateixi alguna altra circumstància que la faci estar predisposada a patir diabetis en aquesta nova etapa de la seva vida.

Per determinar la diabetis gestacional s’acostuma a utilitzar el test d’O’Sullivan. Aquest test es caracteritza per subministrar-se una beguda molt doça (50 g de glucosa dissolta en aigua), per veure com respon l’organisme de la mare. Just abans de la ingesta es pren una mostra de sang per a mesurar la concentració de glucosa, i una hora després es fa el mateix. La mesura de glucosa després de l’hora d’espera ha de ser menor de 140 mg/dl.

Si tots dos mesuraments són normals, no té diabetis. Si alguna de les dues mesures surt alterada, no podem descartar aquesta possibilitat i passem a fer una altra prova similar, però bastant més llarga: la prova de sobrecàrrega oral amb glucosa. A continuació, es determina el nivell de glucosa en sang mitjançant un anàlisi convencional. En el cas que no s’utilitzi aquest test, es realiza la prova de la corba de la glucosa.

La raó per la qual aquesta prova és tan important és pel fet que pot provocar complicacions maternes i riscos per al fetus. Per exemple, quan el bebè neix, és possible que presenti algunes complicacions derivades de la diabetis gestacional. El més freqüent és que tingui hipoglucèmia. També, fins a un 40% dels nadons que han tingut mares diabètiques poden sofrir hipocalcèmia. Amb tot, poden ser més grans i tenir un pes major al qual correspon a la seva edat gestacional i acostumen a tenir bastant teixit adipós a causa de l’excés de glucosa durant l’embaràs.

Quines són les seves conseqüències?

Es pot traduir en un augment del gruix del miocardi o en una insuficiència cardíaca. Quan un nadó presenta aquestes complicacions en néixer se li realitzaran una sèrie de proves per a determinar el nivell de glucèmia i altres indicadors per comprovar el seu estat de salut. En alguns casos, com la hipocalcèmia, pot resoldre’s sense tractament, però en uns altres és possible que es requereixi un tractament endovenós específic per a corregir els valors que han llançat cadascuna de les proves.

La diabetis gestacional sol desaparèixer unes setmanes després d’haver-se produït el part (fins a 12 setmanes). No obstant això, pot ser molt perillosa tant per a la mare com per al bebè. Per aquesta raó, acudir a les revisions previstes i seguir les indicacions del metge és fonamental per a evitar tots els riscos exposats

Què és un peeling i quins són els seus beneficis?

Els peelings estan en boca de tots, però… què són els peelings facials? Quins són els beneficis de fer-nos un? Segueix llegint i descobreix un nou pas que voldràs afegir a la teva rutina!

 

Què és un peeling?

Un peeling és un procés d’exfoliació de la pell, que consisteix a eliminar les cèl·lules mortes de les capes superficials de la pell, que en molts casos contenen melanina i provoca que es vegin taques en la pell.

La nostra pell, de manera natural, té un procés de renovació però amb l’edat aquest procés de renovació canvia, ja que el nostre metabolisme s’alenteix. És per això que a mesura que ens fem grans, necessitarem una ajuda per a assegurar una correcta renovació de la pell.

Gràcies al peeling, aconseguirem renovar la nostra pell correctament, eliminarem impureses i unificarem el to, reduint també petites taques causades pel sol. A més, millorarem la lluminositat i textura de la pell.

Però, ves amb compte! No hem de confondre en cap moment una exfoliació amb un peeling, tot i que moltes vegades s’utilitza indistintament. T’expliquem en que es caracteritzen cadascun d’aquests tractaments:

  • Els exfoliants actuen en la capa més externa de la pell, eliminant impureses i cèl·lules mortes i activant la circulació de la pell, aconseguint una textura més suau i una major lluminositat. També serveixen per a netejar els porus i preparar la pell per als tractaments posteriors, amb les seves microsferes realitzes una exfoliació manual i s’apliquen sobre la pell humida amb moviments circulars sense fregar fort, i insistint en el front, el nas i la barbeta (la zona T).
  • Els pílings actuen a nivells més profunds que els exfoliants, i per això a més d’allisar la superfície de la pell i millorar el seu aspecte, atenuen les taques i les arrugues. Estimulen la renovació de les cèl·lules i la formació de col·lagen, per la qual cosa són fonamentals per a una rutina de bellesa antiedat. Amb el píling no fa falta fregar, les cèl·lules mortes desapareixen per l’acció química dels seus components i s’apliquen sobre la pell neta, i normalment s’eliminen passats uns minuts, encara que hi ha alguns pílings que no fa falta retirar-los. És important que en aplicar-los evitis el contorn dels ulls

 

En quines ocasions pot ser beneficiós un peeling?

  • Persones amb taques que busquen un to de pell uniforme.
  • Persones que volen rejovenir la seva pell i veure-la més lluminosa, doncs en eliminar la primera capa també ajudem a millorar arrugues i lluminositat.
  • Persones amb acne o pell grassa per a millorar les imperfeccions de la pell, per tant molt beneficiós en adolescents.
  • Si no tens ni acne, ni arrugues, ni taques, un peeling és igualment molt útil per a assegurar una correcta penetració de qualsevol tractament que estiguis fent, usar 1 o 2 vegades a la setmana a la nit un peeling, t’ajuda a millorar la penetració de qualsevol producte cosmètic i per tant serà més eficaç.

L’àcid fòlic i l’embaràs

L’àcid fòlic és una vitamina del grup B. És una vitamina essencial durant l’embaràs, ja que ajuda a prevenir algunes malformacions congènites del fetus en el període de gestació. Prendre la dosi adequada d’àcid fòlic durant l’embaràs ajudarà el desenvolupament adequat del teu nadó. I no només és recomanable consumir aquesta vitamina durant aquest període, també es recomana fer-lo uns mesos abans de quedar-se embarassada. Es pot trobar en vegetals, verdures, cítrics, llegums, fruita seca… i el seu consum és molt important sobretot, per a dones embarassades o que busquen l’embaràs.

 

Quins aliments contenen més àcid fòlic?

  • Vegetals i verdures: bròcoli, espinacs, pèsols, fesols tendres, bledes, tomàquets, pastanagues…
  • Cereals integrals
  • Llegums: llenties, soia, cigrons…
  • Cítrics: taronges, kiwis, freses…
  • Fruits secs: cacauets, nous, ametlles…

 

Quins són els seus beneficis en l’embaràs?

Consumir la dosi correcta d’àcid fòlic en l’embaràs t’ajudarà a prevenir malformacions del sistema nerviós central. És cert que hi ha dones que no han pres àcid fòlic durant l’embaràs i no han tingut problemes, però no és el recomanable. Si vols prevenir qualsevol tipus de malaltia o malformació, és important que ingereixis la dosi recomanada pel metge abans i durant l’embaràs.

D’altra banda, segons l’OMS, els el consum extra d’àcid fòlic i ferro durant l’embaràs ajuden a prevenir l’anèmia, present en aproximadament el 40% de les embarassades. A més, el seu consum ajuda a:

  • Aportar vitamines i minerals a la mare i al nadó.
  • Ajudar el desenvolupament cerebral del fetus
  • Prevenir la depressió postpart
  • Ajuda a la producció de glòbuls vermells

Recorda que és essencial que segueixis una dieta equilibrada i saludable per a així assegurar-te que ingereixes les quantitats adequades d’aquesta vitamina. De vegades, els aliments no et proporcionaran la quantitat que necessites. En aquests casos serà necessària la suplementació, això sí, sempre controlada per un especialista. Sempre pots consultar al teu ginecòleg si et recomana la presa de suplements d’àcid fòlic i venir a veure’ns.