Alimentació complementaria: tot el que has de saber

L’alimentació complementària (AC) és el procés pel qual el lactant comença a prendre aliments sòlids o líquids a banda de la llet materna o de les fórmules infantils.

Des del naixement fins als sis mesos de vida, els nadons només necessiten prendre llet materna o fórmules artificials. És a partir dels sis mesos que s’inicia una etapa en què es requereixen altres aportacions, que s’aniran introduint de manera gradual, mantenint la lactància tot el temps que la mare i el fill vulguin.

Que l’alimentació complementaria es comenci als sis mesos no és casualitat. Per poder ingerir aliments diferents de la llet, és convenient que l’organisme del nadó tingui la maduració necessària a nivell neurològic, renal, gastrointestinal i immune.

Abans d’introduir l’alimentació complementària, assegura’t que el nen/a:

  • Presenta un interès actiu pel menjar.
  • Desapareix el reflex d’extrusió (expulsió d’aliments no líquids amb la llengua).
  • És capaç d’agafar menjar amb la mà i posar-se’l a la boca.
  • Es manté assegut amb suport.

En quin ordre cal introduir els aliments?

Un calendari orientatiu seria:

  • Cereals.
  • Fruites (sense excepció).
  • Hortalisses.
  • Llegums.
  • Ou cuinat (amb rovell i clara barrejats).
  • Carn.
  • Pollastre.
  • Peix.
  • Oli d´oliva.

Algunes excepcions són:

  • Verdures de fulla verda com bledes i espinacs: no es recomanen fins als 12 mesos per la presència de nitrats.
  • Peixos blaus de grans dimensions (emperador, peix espasa, caçó, tintorera i tonyina): pel seu contingut en mercuri, millor esperar fins als 10 anys, segons les últimes recomanacions.
  • Formatge i iogurt natural a partir dels 9 mesos.
  • Llet de vaca sencera a partir dels 12 mesos.
  • Fruits secs i altres sòlids: a causa del risc d’ennuegament, és recomanable esperar fins als 4-5 anys. Els fruits secs sí que es poden introduir des dels 6 mesos si són en forma de pols o cremes.
  • Aliments superflus (cacau, mel, sucre, pastisseria, etc.): com més tard i en menor quantitat, millor, i mai abans dels 12 mesos. La mel pot provocar botulisme.

I pel que fa a les quantitats?

Les porcions han de ser petites al principi i augmentar-se progressivament segons el creixement del nen/a. Pel que fa a les textures, es recomana començar amb les grumoses i semisòlides com més aviat millor (mai més tard dels 8-9 mesos).

Cal tenir present que un rebuig inicial a un nou aliment no s’ha d’interpretar com a rebuig permanent. L’exposició regular i gradual als aliments n’afavoreix la tolerància i l’acceptació.

Et queden dubtes sobre l’alimentació complementària? Si ho necessites, nosaltres t’ajudem! 🙂

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *